Com bé deia Pitàgores, tot en la naturalesa és nombre. Així que: 1400, 200, 17, 13, 3, 1. Dit així no sembla generar gaire interès, però les xifres es tornen més significatives quan s’expliquen… Aquest any, Castalla ha acollit prop de 1.400 alumnes i 200 professors, que han estat assajant intensament durant 17 setmanes als seus instituts amb l’objectiu de recrear, un cop més, la màgia que any rere any és capaç de generar l’escola pública. 13 han sigut el total d’alumnes del Joaquima Pla i Farreras que han pogut compartir aquesta aventura, vivint en comú durant 3 dies de trobada un ambiciós projecte que dissenyen els professors però que els alumnes fan seu.
El COM SONA L’ESO és un projecte que compleix 20 anys, i que té per objectiu la creació d’un macroconcert en què interactuen la música, el cant, la dansa i el teatre. Cada any es fa en una ciutat del País Valencià, Catalunya o Balears, on els alumnes passen tres dies convivint, assajant, fent activitats i compartint el seu amor per la música.
Però dins d’aquest marc tan lúdic hi ha una organització molt acurada: el primer dia, just després de dinar, ja hi ha el primer assaig de la trobada, que es distribueix segons els apartats que constitueixen el gran conjunt: Cor Gran, Cor Menut, Banda, Grup de Música, Cos de Ballarins i Tècnics de So. Tot just després, l’activitat Ballem!, és l’encarregada de donar a conèixer el projecte al poble, mitjançant danses folklòriques al bell mig de la plaça; i, com no nomenar el Com Canta l’ESO!, on les alumnes que volen i poden, tenen l’opció de cantar en el seu grup de música durant les nits per donar-se a conèixer.
A més, l’organització per als torns de menjar, el personal de neteja, sanitari i de seguretat, els tècnics de so, que s’encarreguen de sonoritzar, gravar i editar tot el concert són mostres de l’autèntica professionalitat que coordina tota la trobada.
Però el plat fort evidentment són elles i ells. Resulta captivador com una colla d’alumnes d’entre 12 i 16 anys són capaços d’implicar-se tantíssim en un projecte, com inverteixen temps, com viuen la música, com canten i ballen fins a quedar-se sense veu i energia… Com a professor, veure com una alumna ho dona literalment tot deixa sense paraules. I clar, el concert final és una explosió d’alegria, de plors, d’emocions intensíssimes, que culminen sempre en una abraçada després de l’acord final que podríem qualificar d’inevitable. És el gran poder de la música: fer-nos vibrar de forma tan honesta, el de revifar en nosaltres valors tan positius com l’empatia, l’amistat i l’amor. És l’evolució natural de la música: de la flauta dins de l’aula al concert fora d’ella… És una revolució didàctica en tota regla. De moment portem 20 anys de COM SONA L’ESO… Per molts, moltíssims més!
Carles Tamarit
Un bon grapat d’alumnes han participat en la commemoració del “Dia Internacional de les Nenes a les TIC” que han fet a la seu d’HP a 
Amb l’objectiu de promoure les 
Us esperem a tots i totes! Fins dissabte!
Per segon any, els alumnes de segon d’ESO participen en un projecte que els permet unir literatura i teatre. Amb els Entremeses de Miguel de Cervantes com a fil conductor, els alumnes fan lectures dramatitzades, estudien el lèxic, el gènere teatral en general i finalment visiten les instal·lacions del teatre de referència a la ciutat. Durant quatre setmanes, cada divendres una classe de segon visita el 
de batxillerat han estudiat els contes ‘Los niños tontos’ que Ana María Matute va escriure l’any 1956. Després de llegir-los a classe han tingut l’oportunitat de veure l’adaptació teatral que han representat a Ca l’Estruch de Sabadell. Així han pogut analitzar aquesta adaptació i la posada en escena. Una reflexió que els ha fet mirar al seu voltant per si era possible trobar alguns dels protagonistes d’aquests contes… Nens innocents, incompresos, a vegades sols…